La exposició que vam anar a veure el 3/12/09 al MACBA va ser la de John Cage. Titulada
l'anarquia del cilenci de John Cage i l'art experimental. Ens van explicar que la seba obra no va ser molt reconeguda. John Cage va fer una composició tan radical de la música, que va canviar el curs de la música moderna. Ens van fer una trajectòria de John Cage desde les sebes primeres composicións, va ampliar els paràmetres de la música de percussió incorporant els instruments menys convencionals, passant pel seu «piano preparat» ens van anar enseñant tota la trejectoria fins arribar a la del silenci, ens van esplicar el atzar i despres la inderterminació. Ens van mostrar la sala de repercussions radicals. Ens van mostrar els artistes que van seguir aquest moviment com Marcel Duchamp i Robert Rauschenberg. Ens va explicar lo del programa de frikis on va anar John Cage.
Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York. La seva obra revelen un «Cage conceptual» i s’exposaran en relació directa amb obres clau de contemporanis seus que van compartir els seus compromisos amb el que era nou, no subjectiu i canviant, i van abraçar la tecnologia que redefiniria tota l’experiència perceptiva
Al final de la exposició ens van fer ocntribuir a fer sons amb una serie d'instruments cuotidiants i amb una maquina uqe repetia els sons sanaban barrejant tots els sons que feiem amb aquest instruments.
martes, 8 de diciembre de 2009
lunes, 30 de noviembre de 2009
Tim Burton
Tim Burton va néixer en Burbank, Califòrnia el 25 d'agost de 1958.
Sempre va ser un nen tímid, abstret i estrany que va créixer influenciat en les fantasies d'Edgar Allan Poe i Xerris Dickens.
La seva major afició sempre va ser somiar amb les pel·lícules de terror i ciència-ficció que passaven en la petita sala del poble.
En aquell cinema va descobrí a Vincent Price, una de les seves majors influències. Davant les moltes aspiracions que tenia en el terreny artístic, va decidir canviar de localitat i ingressar en l'Institut d'Arts Gràfiques de Califòrnia.
Allà es va dedicar a l'animació, però les classes eren massa cares. La companyia Disney, li va concedir una beca.
Va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador en la Disney. El seu primer treball va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge "Tod i Toby". L'experiència no el va satisfer. Posteriorment, Burton va treballar per a un nou projecte, "Taron i el calder màgic", en el qual va poder dur a la pràctica els seus propis dissenys. Disney va eliminar bona part de les seves idees, van ser novament frustrades. En aquesta etapa quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment passaria a l'adreça de llargmetratges i la resta és ja la història d'una brillant i reeixida carrera com director.
Els curts més destacats son:
The island of Dr. Agor
Stalk of the celery monster
Doctor of Doom
Noticies:
Aquest diumenge passat va ser la inauguració de l'exposició sobri Tim Burton en el Moma de Nova York i segueixen apareixent notícies, imatges i articles que jo vaig recopilant i després jo vaig penjant aquí en un post. En primer lloc, com veieu en la capçalera del post, una foto de Tim burton posant en el museu, al costat de dos de les seves obres, foto oposada en aquest enllaç de Tim Burton Collective. També en aquesta web tan recurrent per a buscar notícies i notícies sobri Tim Burton he trobat aquest article sobre la creació del video promoció de l'exposició, molt complet i amb fotografies. Punxeu en aquest enllaç per a llegir-lo, està en anglès, això si. També el diari gratuït ADN, en la seva versió on-line es fa eco de l'exposició i li dedica un article, bastant extens per cert. Punxeu en el següent enllaç que a més en aquest cas sí que està en espanyol. I finalment, dintre d'aquest enllaç també podeu trobar una galeria d'il·lustracions de Tim Burton.
Sempre va ser un nen tímid, abstret i estrany que va créixer influenciat en les fantasies d'Edgar Allan Poe i Xerris Dickens.
La seva major afició sempre va ser somiar amb les pel·lícules de terror i ciència-ficció que passaven en la petita sala del poble.
En aquell cinema va descobrí a Vincent Price, una de les seves majors influències. Davant les moltes aspiracions que tenia en el terreny artístic, va decidir canviar de localitat i ingressar en l'Institut d'Arts Gràfiques de Califòrnia.
Allà es va dedicar a l'animació, però les classes eren massa cares. La companyia Disney, li va concedir una beca.
Va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador en la Disney. El seu primer treball va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge "Tod i Toby". L'experiència no el va satisfer. Posteriorment, Burton va treballar per a un nou projecte, "Taron i el calder màgic", en el qual va poder dur a la pràctica els seus propis dissenys. Disney va eliminar bona part de les seves idees, van ser novament frustrades. En aquesta etapa quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment passaria a l'adreça de llargmetratges i la resta és ja la història d'una brillant i reeixida carrera com director.
Els curts més destacats son:
The island of Dr. Agor
Stalk of the celery monster
Doctor of Doom
Noticies:
Aquest diumenge passat va ser la inauguració de l'exposició sobri Tim Burton en el Moma de Nova York i segueixen apareixent notícies, imatges i articles que jo vaig recopilant i després jo vaig penjant aquí en un post. En primer lloc, com veieu en la capçalera del post, una foto de Tim burton posant en el museu, al costat de dos de les seves obres, foto oposada en aquest enllaç de Tim Burton Collective. També en aquesta web tan recurrent per a buscar notícies i notícies sobri Tim Burton he trobat aquest article sobre la creació del video promoció de l'exposició, molt complet i amb fotografies. Punxeu en aquest enllaç per a llegir-lo, està en anglès, això si. També el diari gratuït ADN, en la seva versió on-line es fa eco de l'exposició i li dedica un article, bastant extens per cert. Punxeu en el següent enllaç que a més en aquest cas sí que està en espanyol. I finalment, dintre d'aquest enllaç també podeu trobar una galeria d'il·lustracions de Tim Burton.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
Comentari de la película destí Woodstock
El dia 25/11/09 vam anar a veure una pel·lícula a l'esbarjo de Cardedeu, titulada destí Woodstock.
La pel·lícula es un drama musical. Està basada en fets reals.
La pel·lícula tracta de la visió lliure del naixement del festival més famós de la història.
La comèdia tant desenfadada esta mes explicada que el propi desenvolupament del festival.
Ens explicà com va sorgir la idea de fer un concert per a recaptar fons i sortir d'un deute familiar.
El director es va basa amb les memòries de Elliot tiber;
És la història d'un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock, en 1969, fora un esdeveniment històric.
Elliot Tiber, un decorador establert en Greenwich Village, Nova York, ha de tornar al seu poble per a ajudar als seus pares a dur un vell motel anomenat El Mònaco.
En assabentar-se que a un poble veí havían retirat l'autorització de celebra un festival hippy de música, flama als organitzadors pensant que pot ser l'ocasió de revitalitza el motel.
Tres setmanes després, un milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí en White Lake per participar en "els tres dies de pau i música" aquest tres dies van definir a tota una nova generació.
La pel·lícula transcureix en els anys 60. Exposa els temes principals de reivindicació que es feia en el anys 60:
Pau, amor, rock and roll i nostàlgia.
La pel·lícula es fàcil d'entendre i molt enginyosa tant en el seu fons com en la seva forma. És una pel·lícula descriptiva i narrativa, irònica i te un humor i lúcid, és un homenatge memorable a aquell pasotisme generalitzat que van muntar els fills de les flors.
La pel·lícula es un drama musical. Està basada en fets reals.
La pel·lícula tracta de la visió lliure del naixement del festival més famós de la història.
La comèdia tant desenfadada esta mes explicada que el propi desenvolupament del festival.
Ens explicà com va sorgir la idea de fer un concert per a recaptar fons i sortir d'un deute familiar.
El director es va basa amb les memòries de Elliot tiber;
És la història d'un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock, en 1969, fora un esdeveniment històric.
Elliot Tiber, un decorador establert en Greenwich Village, Nova York, ha de tornar al seu poble per a ajudar als seus pares a dur un vell motel anomenat El Mònaco.
En assabentar-se que a un poble veí havían retirat l'autorització de celebra un festival hippy de música, flama als organitzadors pensant que pot ser l'ocasió de revitalitza el motel.
Tres setmanes després, un milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí en White Lake per participar en "els tres dies de pau i música" aquest tres dies van definir a tota una nova generació.
La pel·lícula transcureix en els anys 60. Exposa els temes principals de reivindicació que es feia en el anys 60:
Pau, amor, rock and roll i nostàlgia.
La pel·lícula es fàcil d'entendre i molt enginyosa tant en el seu fons com en la seva forma. És una pel·lícula descriptiva i narrativa, irònica i te un humor i lúcid, és un homenatge memorable a aquell pasotisme generalitzat que van muntar els fills de les flors.
viernes, 20 de noviembre de 2009
miércoles, 18 de noviembre de 2009
Comentari de la meva fotografia de Edgar Allan Poe
Amb l'autoretrat de Poe intento donar a entendre, com Virginia Celmm amb la seva mort senva enportar el cor de Poe amb ella. En l'imatge he volgut crear un signíficat metafóric. No vol dir que Virginia l'hi arranques el cor a Poe sinò que amb la mort de la seva esposa Poe va quedar sense cap ganes de viure. En l'image Virginia és una vampiresa que simbolitza la mort hi ha ella mateixa. Es pot apreciar una mà que està més endevant de la imatge amb un cor a les mans aquest es el "cor " de Poe. He intentat contrastar molt els colors perquè donguesin més intènsitat a la imatge que la mà es pugues percebre abans que la persona, i que simbolitzes que acavava de treure el cor.
domingo, 15 de noviembre de 2009
viernes, 13 de noviembre de 2009
martes, 3 de noviembre de 2009
NO-LLOC
L’objectiu de les Cartografies del NO-LLOC, volen expressar una manera diferent de veure el món contemporani a la realitat fent servir les noves tecnologies, és a dir, volen mostrar la societat fent servir el món virtual am les tecnologies que tenim al nostre abast.L’ instal·lació està situat a Granollers a la Roca Humbert en una sala que es diu espai d’arts.
L’exposició la organitzat la Laura Plana Gracia, que viu a Barcelona des del 1982, ha estudiat Belles Arts, va estudiar historia de l’art. Aquesta exposició l’han fet molts artistes que encara no han vist la exposició a on ells han contribuït.
El nom dels artistes que han contribuït en l’exposició son els següents:
Miquel Garcia de Barcelona,1975), Tjasa Kancler de Maribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro de Mèxic, 1980), Robin Rimbaud de Londres,1964) i Katarina Matiasek de Viena-Àustria).Hi ha un col·lectiu Rotor que està format per Vahida Ramujkic de Belgrad, 1973 en colaboració amb Laia Sadurní de Barcelona,1973.
L’exposició l’han format les obres següents:
*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa.L’autor a volgut contrastar fent servir els mapa del mon els països que son rics i els que no son rics però son molt mes feliços.
*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.
*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Ensenya un model específic de comunicació i també de visualització de l’ informació per facilitar les lectures transversals, contrarestar les fonts d’informació predominants, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i inspirar debat.
*Space translations (2006-2009).Transforma un espai en imatges fotogràfiques fent servir símbols. L’obra és una instal·lació sitespecific i ha estat realitzada en tres ocasions, adoptant en cadascuna una variant diferent.
*Island Playback (2005) El so es produeix amb un programa que tradueix d’imatge amb so es de Katarina amb l’àudio de Robin.
*Rotorrr desenvolupa unes series de projectes i edicions basades en la cartografia.
domingo, 1 de noviembre de 2009
sábado, 31 de octubre de 2009
Exposición de Pep Duran "Ímbric"
Biografia:
Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des
del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest
moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la
instal· lació.
Els materials que a utilitzat en l'exposició són materials reutilitzats, cada peça que està exposada a l'exposició a tingut una altra vida. Les a anat recollint de diferents llocs algunes son de escultures que ha fet ell hi ha pogut reutilitzar el seu propi material. També els materials que a utilitzat són fotografies reutilitzades d’un llibre que tenia.
La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". El que a fet es emmetxar dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista.
La part de l'exposició on hi ha les rodones l’han fet els germans Castells. Expressa una realitat ambigua cada peça que hi ha exposada té una vida darrere. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.
En un dels quadres on es veuen unes pedres i després unes persones mirades des d'un pla picat, es pot percebre una resposta immediata perquè el cervell sense necessitat de raonar troba una resposta.
Pep Duran al personal del museu els va dir una frase quan els estava explicant la seva exposició.
És la següent:
"L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".
Opinió personal sobre l’exposició del Pep Duran:
Es una exposició que es fàcil d’entendre, però això no vol dir que no et faci qüestionar-te preguntes . La meva opinió es que tal i com estava muntada i enllaçada es podia percebre tot el treball que a pogut fer durant aquells dies. Es nota la concordança de les obres, son obres que no atabalen a la vista ni t’angoixen, perquè al tindre fotografies sobre monts microscòpics els podem relacionar amb tranquil·litat.
martes, 20 de octubre de 2009
martes, 13 de octubre de 2009
COMO MIRAMOS?
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg).Está encuadrada. LA iluminación esta bien. No se puede apreciar profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está bien encuadrada ya que me e comido una punta de una ventana. La iuminación es perfecta para causar el aspecto terrorifico. No se parecia profundidad alguna.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada. Le falta un poco de iluminación. No se puede apreciar nada de profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada. Tiene una uliminación acertada. Y si que se puede comprovar profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada ya que lo que buscava era que saliera la ximenea principal. El cielo esta demasiado iluminado. Si que se puede comprovar una profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Esta la ecuentro que si que esta encuadrada porque aquí ya queria buscar mas detalles i me fije solamente en la zerradura. Tiene una ulimunación correcta. No se puede comprobar ninguna profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). En esta fotografia queria buscar quesaliera solo en la fotografía el trozo de madera arancado i la zerradura, por eso se puede comprovar que no esta encuadrada. Para mi gusto la iluminación es la que queria. En la fotografía no se distingue profundidad alguna.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Está fotografia si que está encuadrada, La iluminación de las grietas es la adecuada. En está fotografia no se distingue ninguna profundidad.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está muy bien encuadrada ya que la ventana parece que este torzida. Tiene la iluminación necesaria para que se pueda presenciar el otro edifició de al lado. En la fotografía si que se destingue una profundida por la ventana rota.
El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está muy bien encuadrado ya que en la parte superior de la fotografía aparece un trozo de ventana que en la otra parte no aparece, también podemos ver que el tubo que sobresale de la pared está cortado. El motivo de que no esté bien encuadrado es que cuando tuve que hacer la fotografía habían unos elementos y no me pude poner enfrente sino que la tuve que hacer de lado. Para mi gusto la iluminación es buena no tiene ni mucho brillo ni mucho contraste. En esta fotografía no se distingue ninguna profundidad.
jueves, 8 de octubre de 2009
Fondo del autorretrato
Esta imagen que veis es la que utilizare de fondo para el autorretrato de Edgar Allan Poe. e Puesto la imagen de la estatua de la libertad porque en el poema que puse el otro día, hablaba sobre las calles de Nueva York.
martes, 6 de octubre de 2009
Edgar Allan Poe
La Aurora
La aurora de Nueva York tiene cuatro columnas de cieno un huracán de negras palomas que chapotean las aguas podridas.
La aurora de Nueva York gime por las inmensas escaleras buscando entre las aristas nardos de angustia dibujada.
La aurora llega y nadie la recibe en su boca porque allí no hay mañana ni esperanza posible. A veces las monedas en enjambres furiosos taladran y devoran abandonados niños.
Los primeros que salen comprenden con sus huesos que no habrá paraíso ni amores deshojados; saben que van al cieno de números y leyes,a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.
La luz es sepultada por cadenas y ruidos en impúdico reto de ciencia sin raíces.Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes como recién salidas de un naufragio de sangre.
(Este poema lo encontré buscando fotos de Edgar Allan Poe, me gusto porque Nueva York ahora es una ciudad muy novedosa y Edgar Allan Poe la veía como “tercermundista” sucia descuidada muy triste…)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)