Ana Maria Maiolino

El divendres 19 de novembre del 2010 desprès de sortir de l’obra de Mariscal vam anar a la Fundació Tàpies.

Ens van parlar que va ser una veu molt necessària en l’època del 60, ja que va formar part de la configuració de la nova Vanguardia Brasilera, i a hores d’ara com una força obstinada i elèctrica especialment moderna.
Ana Maria Maiolino te una preocupació per el cos i el llenguatge. Va néixer a Cantabrià en 1942 i va emigrar molt jove a llatiamericà el seu treball es portar a terme ha través de una gran varietat de medis, poesia, fotografia, vídeo, accionin-me, escultura instil·lacions i sobre tot el dibuix en formes escatològiques, batailleanas i una acumulació de elements rudimentaris modelats directament per gestos primordials i repetitius de la mà. També amb el paper fa com el buit l’altre cara que no es veu mai. Podem destacar que una de les peces centrals de aquesta exposició es una instal·lació efímera feta per fang sense eversa cuit que al secarse acabarà lentament convertint-se en pols

Mariscal

El divendres dia 19 de novembre del 2010 vam anar a visitar la pedrera una obra de Mariscal. Va ser una exposició intensa a la vegada que pedagògica i molt entretinguda. El contingut que l’obra era molt extens no estava ordenat cronològicament sinó que el van voler ordenar per temes y conceptes. Va ser pedagògica perquè nosaltres vam poder veure com es el procés de disseny de com comença tot per un petit esboç i acaba representant a una empresa o institucions, també cal dir que va fer mobles per a la llar i alguns dels dibuixos que va fer es van portar mes endavant a fer pel·lícules. Vam poder entendre com un dissenyador te que anar evolucionant amb els anys i en l’època que te que viure. Va ser divertida perquè en si l’exposició tenia molts colors que feien que et crides l’atenció i també que el que feia era que tu entressis una mica en el món de Mariscal ja que hi havia de vegades que tènies que passar en mig de els esboços o de teles etc..

Aquesta exposició esta feta per a tots els públics ja que el disseny.

CAMERA

Descripció: 2 ossos de peluix

Objectiu: 3x

Obertura del diafragma: 4,3 f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Objectiu: 2x

Obturació del diafragma: 6,3 f

Velocitat d'obturació:100

Altres factors: llum artificial

Objectiu: 1x

Obturació del diafragma: 38f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

APLICACIÓ DE DIFERENTS ESTRATÈGIES D'IDEACIÓ

Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.

1. Feu variacions a les lletres afegint terminacions a les astes o d'altres elements, modificant la seva gruixària, etc. 2. Mantenint el cos de les lletres afegiu-los altres elements que les complementin: línies fines paral·leles a les astes, elements a la base, etc. 3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc. 4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent. 5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial. 6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR. 7. Combineu traçats corbs i traçats rectes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR. 8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla. 9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent. 10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell. 11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc.

4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent.

5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial.

6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR.

7. Combineu traçats corbs i traçats re ctes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR.

8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla .

9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent.

10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell.

11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

VACCA

El dijous 11 de novembre a les 15:30 vam anar a veure els alumnes de 2n de batxillerat artístic una exposició al museu de Granollers anomenada VACCA feta per Vicenç Vacca. La sala vam poder comprova rque estava composta per tres aparells de múscia, que estaven penjatsal sostre, del qual podriem comprovar que els enmarcava un marc barroc.

Els aparells de música estaven sincronitzats per a que cada aparell sintonitzés la melodia uqe tenien gravada de forma que anes fent una ascensio i desprès i hages un descens del volum.

Al principi cuan entres no et crida l'atenció res en particular. Mes endevant comprovavem que ames de no cridar l'atenció no sentenia que volia el artista expresar al públic que la visites, no hi había cap explicació per orientar al públic. A primera vista era poc interesat (aburrida).

Mes endevant l'artista ens va anar explicant o donant algunes anotacions del que volia transmetre i aixo va fer que ho poguesim comprendre millor.

L'autor de l'obrava estar influenciat per altres artistes :

Marcel Duchamp: va ésser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, elcubisme i també del surrealisme. Després d'una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins l'art més actual.

Per a Duchamp l'espectador juga un rol essencial en el fet artístic: L'acte creatiu no ho fa l'artista només; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l'art creatiu.

Ai Weiwei cubre de pipas el suelo de la Tate Modern

Las instalaciones que periódicamente ocupan el gigantesco hall

Ai Weiwei, ayer en la Tate.

La alfombra tiene 10 centímetros de espesor y pesa 150 toneladas. Cuando se pisa, las pipas crujen bajo los pies del visitante como si fueran de verdad, pero, aunque parezcan naturales, es mejor no tratar de hincarles el diente. Vistas más de cerca cada una de las semillas es diferente, no en vano han sido pintadas a mano una por una, con auténtica paciencia de chinos, a lo largo de dos años por cada uno de los 1.600 artesanos de la ciudad de Jingdezhen.

Weiwei aseguró ayer durante la presentación de la pieza a la prensa, que su instalación, tituladaSunflower Seeds (Semillas de girasol), entrelaza los conceptos de individualismo, producción en masa y artesanía. También quiere hacer reflexionar sobre el papel del «individuo, en la sociedad de hoy» y preguntarse si el hombre es «insignificante e impotente, a menos que actúe de forma conjunta». Él, personalmente, solo ha pintado «dos o tres» de las pipas, porque «el proceso es simple pero muy difícil» y se le daba bastante mal, según reconoció.

Sunflower Seeds es la undécima instalación de la serie Unilever inaugurada en el año 2000 en la Tate y por la que ya han pasado unos 24 millones de visitantes. En las ediciones anteriores se han visto, entre otras, la araña gigante de Louise Bourgeois, los ascensores en perpetuo movimiento de Juan Muñoz, el sol resplandeciente de Olafur Eliasson, los toboganes gigantes de Carten Höller, y la grieta que rompía el suelo de la sala, de Doris Salcedo.

CARTELL DEL NOU9

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
Crec que la temàtica principal d'aquesta pel·lícula es que veiem el que volem veure i creiem el que volem creure.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
El protagonista és una persona famosa i es mostra superior a tot i cregut. Es mostra decidit i fa les coses molt ràpid, sense qüestionar-te abans si les a de fer d'una manera o d'una altra.La seva manera de pensar canvia durant la pel·lícula en el moment en que descobreix el crim i vol que algú el cregui. No li fan cas i jo crec que intenta desesperada ment aconseguir més fama descobrint el crim. En la pel·lícula juga el paper de protagonista i a través d'ell se'ns intenta explicar la temàtica de la pel·lícula (creiem i veiem el que volem creure i veure).

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Podríem destacar del muntatge de la pel·lícula que no segueix un ordre com les pel·lícules normals. Com es comporta el protagonista quan veu el cadàver.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Crec que estan molt be el canvi de plans i que en tot moment acalaren les imatges del que passa i queda tot entès.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

No te gaire música acompanyant els fets. Només en algun moment i trobo que és innecessària en aquell moment la música. Per tant la banda sonora és pobre. En quant als sorolls trobo que són més importants que la música en aquesta pel·lícula.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La seqüència que m'ha semblat més important de totes és l'ultima en la que arriben uns mímics al parc i juguen a tennis. En el moment en el que li demanin que els hi torni la pilota al protagonista es quan es veu si voldrà decidir si creu en el que estan fent i veu la pilota per passar-li.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Per que tot aquest elements son elements de expressió d’un mateix.

8. Què penseu de l’iniciï i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Acaba i comença amb el conjunt de mímics.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
si.

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
M'ha semblat una pel·lícula força entranya ja que el protagonista es comporta d'una manera molt impulsiva i mai saps que farà. Trobo interessant la manera en com fa real las situació a l'hora ja que en la realitat no exterioritzem tan el que pensem i també son realistes els moments en que es queda callat pensant el que farà. També es estranya la manera de reaccionar dels altes actors.