Objectes desclassificats

el dia 16 de abril del 2010 vam anar a Caixa Forum allà vam poder veure a 4 artístes.El primer es el que veus nomes entrar que et dona la sensasió que son marcs de cuadres pero que no tenen res. Tots aquest marcs són de mides diferents en total hi han 216 marcs i cap color que puguis veure esta amb un altre color igual. L'obra es molt colorista i cridanera.La segona obra vista es la de Sherrie Levine el que veus nomes entrar son 3 vidrieras amb una peça cada una pintades de color metall. Levine aquí fa un joc amb les vidrieras perque estem acostumat a que quan anem a un museu les coses mes valuoses i que no poden ser tocades estan en vidrieras i ell en canvi ens posa 3 vidrieras a on hi han tres peces que no semblen valuosesperque tenen un color platejat. aquestes figures sa basat en una obra ja feta d'una altre autor.La tercera peça vista es la de Ana Laura Alázer, elque veiem son dos peçes que es pot dit que caracterítzen a la dona que son unes sabates de taco i els barets d'abants quan anaves a la piscina. Les sabates son molt cridaneres i amb bastant tacó. Però a d'alt de cada sabata i trobem uns gorros de bany cada un fet amb elements que es poden trobar facilment. Els barret de bany els a fet ella.La quarta peça vista a la exposició es la de Katharina FritsI per concloure l'exposició em vist l'obra de Hans-Peter Feldmann, vam entrar en una habitació fosca a on hi habia una taula amb 5 peces amb elements asobre que giraven. Al cosatat de cada peça i trobem uns focus que la il·luminen i projecten sombres a una paret blanca. Els elements que hi ha a sobre de les peçes giratories son jugets de nen petit però es poden trobar amb facilitat en cuansevol lloc. Es una obra vistosa per les sombres que fa no per els colors.

Fellini el circ de las ilusions

El dia 16 de ablil del 2010 vam anar a Caixa Forum on ens van fer un recorregut cronologic sobre la vida de Fellini.

Fellini te una cosa molt peculiar que fa que les seves películes es notin que estan fetes per ell, útilitza coses que han pasat a la realitat. En les películes es demostra que no sabem mai si això es fantasia o realitat.

Giulietta Masia era la dona de Fellini i també era actriu va actuar en algunes de les películes de Fellini com per exemple: La strada.

Fellini li agradava molt dibuixar i era un gran ilustrador. Quan l'hi venia una imatge al cap de que podria ser una película ell encanví de escriure-la feia un dibúix que déspres el portava a terme en la película. Barejava la religió amb les coses de moda de l'epoca. Així ens demostrava que ya la religió habia perdut tot el seu poder.

La vida de Fellini em va semblar interesant i el que mes ma pogut agradar van ser les caricatures.

Cindy Sherman

Cindy Sherman va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com a art conceptual. El seu enfocament conceptual és evident, entre altres coses, en la divisió de la seva obra en sèries. Per molta varietat que tinguin aquestes sèries, hi ha temes constants com l'enfrontament amb la pintura per mitjà de la fotografia o l'interès per la imatge social de la dona. Les primeres fotografies que van fer famosa a Cindy Sherman d'una manera fulminant, va ser al començament dels anys vuitanta, "Film Stills". Aquests autoretrats en blanc i negre mostren a l'artista en diferents situacions que, formal i materialment, recorden fotos fixes de films dels anys cinquanta i seixanta. Després, Sherman ja només va fer fotografies en color. Per llarg temps va treballar sobre el seu propi autoretrat en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats. Amb aquest artifici plantejava la relació entre homes i dones: com veu l'home a la dona i com es veu la dona a si mateixa. Per formalitzar aquestes mutacions es va 'apropiar'-utilitzant disfresses i pròtesis-de la secretària de la bibliotecària, de la dona objecte i de la nena innocent. També va utilitzar els estereotips de la televisió dels anys cinquanta.

Thomas Hirschhorn

Nascut a Berna, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Tomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": son tres paraules que evoquen en un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada, més civil, que puguem concebre. Potser es va sentir aclaparat per la càrrega connotativa i acumulativa del seu ofici i el seu país i se'n va anar a viure a París a mitjans dels vuitanta per intentar ser diferent. I ho ha aconseguit, ja que ha acabat convertint-se en tot el contrari. Va començar treballant en el col·lectiu gràfic Grapus, dedicat a optimitzar el llenguatge visual en funció d'una eficàcia de comunicació política, però va abandonar el disseny per dedicar-se a les arts plàstiques. Des de llavors realitza escultures, instal·lacions i activitat públiques que ben poc han de veure amb el tòpic del "suís". Si el seu origen es situa en l'ambient de la Suïssa constructiva, la posada en qüestió del seu treball l'ha conduït a un terreny més proper a la Suïssa visionària.

Christian Boltanski

Christian Boltanski va néixer a finals de la Segona Guerra Mundial en una família marcada per l'holocaust. De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà del que explícitament present. Les robes usades a les seves instal.lacions i les fotografies dels que ja no estan són recurrents en la seva obra com a marca del absent.

Annette messager

És una artista contemporània francesa . És coneguda principalment pel seu treball d'instal lació, en què sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos . En el seu art representa una barreja de la realitat quotidiana i la fantasia, i està vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball àmpliament.
L'obra de Annette Messager està estructurada per diferents denominacions de projectes:
* El cicle "Annette Messager artista", inclou l'exposició d'ocells dissecats, així com àlbums de dibuixos que els representen en un joc infantil i ambigu que té el nen i la bogeria.
* El cicle "Annette Messager col.leccionista", desenvolupat de manera simultània, es compon d'un conjunt de 56 àlbums que comprèn diverses col·leccions: els anuncis matrimonials (El matrimoni de la senyoreta Annette Messager), retalls (Els homes que m'agraden ), fotos (nens amb els ulls ratallats, gelosia ...), imatges de revistes (La tortura Voluntària), aquests (El meu col lecció de proverbis), signatures, Rorschach (petita pràctica màgica quotidiana), els adjectius qualificatius ... * El cicle "Annette Messager dona pràctica», consisteix en una sèrie de taules que detallen el procediment per al treball manual ordinari (Les meves tasques de punt, Quan treball com els homes).

SUPERLATIVE PRAXIS

El día 9.4.10 vam anar a veure a l'espai d'art una exposició anomenada SUPERLATIVE PRAXIS. Quan vam entrar a l'espai directament ens vam anar als llibres va se el que primer ens va cridar l'atenció. Al principi l'exposició no la vam entendre. Quan la Glòria ens va fer l'introducció ja si que vam entendre el que volia expresar amb el que hi havia exposat. Ens vam adonar que l'esser humà cada vegada li dona mes inportancia als records gines, cada vegada la portada es mes inpactant i mes cridanera per atraurte mes a la gent. Em va resultar interesant l'exposició per que demostra com la gent premia a la estupidesa de voler quedar per sobre dels altres.