Exposición de Pep Duran "Ímbric"

Biografia:

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des

del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest

moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la

instal· lació.

El dia 29/10/09 vam anar a veure una exposició del Pep Duran. L'exposició que va presentar a Cardedeu al museu ARXIU TOMAS BALVEY es deia "ímbric". L’exposició que em vist la a muntat el Pep Duran amb l’ajuda de les persones del museu. Vam poder veure que estava enllaçada amb una línia que passava per totes les escultures i quadres exposats. Donant a entendre que tot el que estava exposat era una obra continuada.

Els materials que a utilitzat en l'exposició són materials reutilitzats, cada peça que està exposada a l'exposició a tingut una altra vida. Les a anat recollint de diferents llocs algunes son de escultures que ha fet ell hi ha pogut reutilitzar el seu propi material. També els materials que a utilitzat són fotografies reutilitzades d’un llibre que tenia.

La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". El que a fet es emmetxar dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista.

La part de l'exposició on hi ha les rodones l’han fet els germans Castells. Expressa una realitat ambigua cada peça que hi ha exposada té una vida darrere. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.

En un dels quadres on es veuen unes pedres i després unes persones mirades des d'un pla picat, es pot percebre una resposta immediata perquè el cervell sense necessitat de raonar troba una resposta.

Pep Duran al personal del museu els va dir una frase quan els estava explicant la seva exposició.

És la següent:
"L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".

Opinió personal sobre l’exposició del Pep Duran:

Es una exposició que es fàcil d’entendre, però això no vol dir que no et faci qüestionar-te preguntes . La meva opinió es que tal i com estava muntada i enllaçada es podia percebre tot el treball que a pogut fer durant aquells dies. Es nota la concordança de les obres, son obres que no atabalen a la vista ni t’angoixen, perquè al tindre fotografies sobre monts microscòpics els podem relacionar amb tranquil·litat.