Ana Maria Maiolino

El divendres 19 de novembre del 2010 desprès de sortir de l’obra de Mariscal vam anar a la Fundació Tàpies.

Ens van parlar que va ser una veu molt necessària en l’època del 60, ja que va formar part de la configuració de la nova Vanguardia Brasilera, i a hores d’ara com una força obstinada i elèctrica especialment moderna.
Ana Maria Maiolino te una preocupació per el cos i el llenguatge. Va néixer a Cantabrià en 1942 i va emigrar molt jove a llatiamericà el seu treball es portar a terme ha través de una gran varietat de medis, poesia, fotografia, vídeo, accionin-me, escultura instil·lacions i sobre tot el dibuix en formes escatològiques, batailleanas i una acumulació de elements rudimentaris modelats directament per gestos primordials i repetitius de la mà. També amb el paper fa com el buit l’altre cara que no es veu mai. Podem destacar que una de les peces centrals de aquesta exposició es una instal·lació efímera feta per fang sense eversa cuit que al secarse acabarà lentament convertint-se en pols