Objectes desclassificats

el dia 16 de abril del 2010 vam anar a Caixa Forum allà vam poder veure a 4 artístes.El primer es el que veus nomes entrar que et dona la sensasió que son marcs de cuadres pero que no tenen res. Tots aquest marcs són de mides diferents en total hi han 216 marcs i cap color que puguis veure esta amb un altre color igual. L'obra es molt colorista i cridanera.La segona obra vista es la de Sherrie Levine el que veus nomes entrar son 3 vidrieras amb una peça cada una pintades de color metall. Levine aquí fa un joc amb les vidrieras perque estem acostumat a que quan anem a un museu les coses mes valuoses i que no poden ser tocades estan en vidrieras i ell en canvi ens posa 3 vidrieras a on hi han tres peces que no semblen valuosesperque tenen un color platejat. aquestes figures sa basat en una obra ja feta d'una altre autor.La tercera peça vista es la de Ana Laura Alázer, elque veiem son dos peçes que es pot dit que caracterítzen a la dona que son unes sabates de taco i els barets d'abants quan anaves a la piscina. Les sabates son molt cridaneres i amb bastant tacó. Però a d'alt de cada sabata i trobem uns gorros de bany cada un fet amb elements que es poden trobar facilment. Els barret de bany els a fet ella.La quarta peça vista a la exposició es la de Katharina FritsI per concloure l'exposició em vist l'obra de Hans-Peter Feldmann, vam entrar en una habitació fosca a on hi habia una taula amb 5 peces amb elements asobre que giraven. Al cosatat de cada peça i trobem uns focus que la il·luminen i projecten sombres a una paret blanca. Els elements que hi ha a sobre de les peçes giratories son jugets de nen petit però es poden trobar amb facilitat en cuansevol lloc. Es una obra vistosa per les sombres que fa no per els colors.

Fellini el circ de las ilusions

El dia 16 de ablil del 2010 vam anar a Caixa Forum on ens van fer un recorregut cronologic sobre la vida de Fellini.

Fellini te una cosa molt peculiar que fa que les seves películes es notin que estan fetes per ell, útilitza coses que han pasat a la realitat. En les películes es demostra que no sabem mai si això es fantasia o realitat.

Giulietta Masia era la dona de Fellini i també era actriu va actuar en algunes de les películes de Fellini com per exemple: La strada.

Fellini li agradava molt dibuixar i era un gran ilustrador. Quan l'hi venia una imatge al cap de que podria ser una película ell encanví de escriure-la feia un dibúix que déspres el portava a terme en la película. Barejava la religió amb les coses de moda de l'epoca. Així ens demostrava que ya la religió habia perdut tot el seu poder.

La vida de Fellini em va semblar interesant i el que mes ma pogut agradar van ser les caricatures.

Cindy Sherman

Cindy Sherman va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com a art conceptual. El seu enfocament conceptual és evident, entre altres coses, en la divisió de la seva obra en sèries. Per molta varietat que tinguin aquestes sèries, hi ha temes constants com l'enfrontament amb la pintura per mitjà de la fotografia o l'interès per la imatge social de la dona. Les primeres fotografies que van fer famosa a Cindy Sherman d'una manera fulminant, va ser al començament dels anys vuitanta, "Film Stills". Aquests autoretrats en blanc i negre mostren a l'artista en diferents situacions que, formal i materialment, recorden fotos fixes de films dels anys cinquanta i seixanta. Després, Sherman ja només va fer fotografies en color. Per llarg temps va treballar sobre el seu propi autoretrat en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats. Amb aquest artifici plantejava la relació entre homes i dones: com veu l'home a la dona i com es veu la dona a si mateixa. Per formalitzar aquestes mutacions es va 'apropiar'-utilitzant disfresses i pròtesis-de la secretària de la bibliotecària, de la dona objecte i de la nena innocent. També va utilitzar els estereotips de la televisió dels anys cinquanta.

Thomas Hirschhorn

Nascut a Berna, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Tomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": son tres paraules que evoquen en un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada, més civil, que puguem concebre. Potser es va sentir aclaparat per la càrrega connotativa i acumulativa del seu ofici i el seu país i se'n va anar a viure a París a mitjans dels vuitanta per intentar ser diferent. I ho ha aconseguit, ja que ha acabat convertint-se en tot el contrari. Va començar treballant en el col·lectiu gràfic Grapus, dedicat a optimitzar el llenguatge visual en funció d'una eficàcia de comunicació política, però va abandonar el disseny per dedicar-se a les arts plàstiques. Des de llavors realitza escultures, instal·lacions i activitat públiques que ben poc han de veure amb el tòpic del "suís". Si el seu origen es situa en l'ambient de la Suïssa constructiva, la posada en qüestió del seu treball l'ha conduït a un terreny més proper a la Suïssa visionària.

Christian Boltanski

Christian Boltanski va néixer a finals de la Segona Guerra Mundial en una família marcada per l'holocaust. De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà del que explícitament present. Les robes usades a les seves instal.lacions i les fotografies dels que ja no estan són recurrents en la seva obra com a marca del absent.

Annette messager

És una artista contemporània francesa . És coneguda principalment pel seu treball d'instal lació, en què sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos . En el seu art representa una barreja de la realitat quotidiana i la fantasia, i està vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball àmpliament.
L'obra de Annette Messager està estructurada per diferents denominacions de projectes:
* El cicle "Annette Messager artista", inclou l'exposició d'ocells dissecats, així com àlbums de dibuixos que els representen en un joc infantil i ambigu que té el nen i la bogeria.
* El cicle "Annette Messager col.leccionista", desenvolupat de manera simultània, es compon d'un conjunt de 56 àlbums que comprèn diverses col·leccions: els anuncis matrimonials (El matrimoni de la senyoreta Annette Messager), retalls (Els homes que m'agraden ), fotos (nens amb els ulls ratallats, gelosia ...), imatges de revistes (La tortura Voluntària), aquests (El meu col lecció de proverbis), signatures, Rorschach (petita pràctica màgica quotidiana), els adjectius qualificatius ... * El cicle "Annette Messager dona pràctica», consisteix en una sèrie de taules que detallen el procediment per al treball manual ordinari (Les meves tasques de punt, Quan treball com els homes).

SUPERLATIVE PRAXIS

El día 9.4.10 vam anar a veure a l'espai d'art una exposició anomenada SUPERLATIVE PRAXIS. Quan vam entrar a l'espai directament ens vam anar als llibres va se el que primer ens va cridar l'atenció. Al principi l'exposició no la vam entendre. Quan la Glòria ens va fer l'introducció ja si que vam entendre el que volia expresar amb el que hi havia exposat. Ens vam adonar que l'esser humà cada vegada li dona mes inportancia als records gines, cada vegada la portada es mes inpactant i mes cridanera per atraurte mes a la gent. Em va resultar interesant l'exposició per que demostra com la gent premia a la estupidesa de voler quedar per sobre dels altres.

Gina TosT

http://www.ginatost.com/dibujos-starwars

tavi gevinson

Tavi Gevinson es una noia americana que es va fer un blog de moda. El seu blog que es diu " Style Rookie" cuan sol tenia 11 anys. Al principi els pares de la tavi no savien res del que estava fent fins que un día els i va anar als seus pares i els i va dir que si podia sortir a The NeW York times, a un article de la revista. Despres de aixó Tavi a tingut uns 50.000 lectors.
Gevinson es descriu com una idiota petita de 13 anys que es troba dintre d'un mon on porta jaquetes i gorrus amb molta torpesa. Al 2009 Gavinson es va asocia a una sede en Londres, Bordes i fronteras, per a disenyar i vendre la seva propia camiseta. També va apareixer en la portada del Pop Magazine.
Despres de aixó tavi a sigut presentada en la sesacio de Vista. Tavi sa cunvertit en una invitada habitual als desfils de moda i se la consedira una musa per els disenyadors de Tokio. Ella tambe es una part de inspirasió per a Rodarte's en linea i estil.

CARTELL DE SANT PONÇ

Escaparat!!

Lescaparat son molt vistosos pero si et dic la veritat no se explicar de la seva conposició.

En el del sofa veis que es destinat per el menjador te colors per diru duna manera tranquils no et causen molta impresió els colors utilitzats en el sofa hi han 2 baixeis i de pared fa una sabana amb serbilletas enganxades.

La metàlica esta coberta amb paper de plata i te dos lampades rosa i granate.

L'escapart que te les juguines penjades útilitza colors vius i per mi simbolitza la infancia.

L'escapar verd crec que es la ciutat de Barcelona.

I el de les motos em fa gracia peruqe de fons te un planol ambpliat dels carrers de barcelona.

Els mons de Caroline

Basada en el superventas internacional de Neil Gaiman i dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal, CORALINE és la primera pelicula de animacion stop-motion rodada en 3-D i alta definicion. Conta la història d'una jove (amb la veu de Dakota Fanning) que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona version de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor. Però quan la seva increible i meravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare (la veu de Teri Hatcher) intenta mantenir-la al seu costat per a sempre, Coraline debera recórrer al seu determinacion i coratge, a l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do del parla per a salvar a les seves autenticos pares, a uns ninos fantasmes i regressar a casa.

L'objecte vell i l'objecte nou

La cosa mes antiga per a mi es una cosa que ja no s'ha sol veure molt que son les bonbones de butà.

EL mes nou que puc veure del meu trajecte es aquesta escultura de ferro . L'escultura està feta d'un ferro amb especta robellat, te una forma que costa molt caràcteritzar-la per poderla explicar.

Macba

El dia 27.2.2010 vam anar al museo del macba alla ens vam trobar amb el Howard que ens tenia proposat un taller. Vam partir el grup en 3 parts per que era una sala molt petita y tots no hi caviam . El primer grup va se el nostra ens va proposar que fesim el nostre recorregut mes avitual i que amb el material que teniem el fesim. Al ser el primer grup anavem una mica perduts per no dir molt pero als 5 minuts tuthom ja estavan fet coses i fent el seu recorregut. Va ser una experiencia molt enriquidora ser els primers perque es com si fosim els que em iniciat tot els altres podries canviar coses pero no tindrien l'espai en buit com nosaltres.
D'espres de una hora i mitja fet el nostre recorregut vam canviar de grup el nostre grup senva anar a veure dos exposicions una del Graham i laltre del Baldessari.
La meva opinió sobre la sortida es que va ser molt divertida i enriquidora.

John Baldessari

Fa una serie de imatges com si fosis unes diapositives. Juga amb les imatges que treu a fer lletres amb elles per a que sentengui millor en algunes lletres a les imatges que les componen fa flexes de color vermell indicant cap a on va

La conclució que ne tret no es molta es un artista que magrada les coses que estaven exposadesi crec que es molt reivindicador.

Rodney Graham

Cada llibre per a l'és un món i els llibres es poden llegir segons ell, de moltes maneres diferent, ho demostra en la seva exposició. Daigual com aquest col·locat el llibre, exemple de drawings són una sèrie de dibuixos el primer és un despatx desordenador amb molts llibres i el otr aquesta ordenat amb totes les coses en el seu lloc. Diu que no sempre s'ha de mirar en un llibre per la portada Graham ens mostra moltes maneres de poder mirar un llibre. I que una portada pot canviar molt la seva apariencía si duu encara que dugui un musmo nom però la imatge sigui diferent, i un color diferent, podem percivir sensacions diferents. En les diapositives del bosc estan tires a la nit, transmeten una sensació de por inquietud, solitud.. Són imagenes frias per al meu gust. Graham s'interessa molt per les imagenes antigues i els aparells vells. En els curts de video per al meu gust ens vols tranmitir; tristesa freo i solitud el mateix que en les imagenes. Sol útilizar molt el negre i els seus quadres tenen molt poc color. Una de les les seves sales surten unes fotografias estan a grandària real, estan il·luminadas en l'interior amb una llum i sembla que esten vives. ?Picaso el meu mestre?: és una obra extracta, de la qual i pogut encotrar unes similituds amb alguns animals. La meva conclusió és que en algunes de les seves sales sol predominar molt el negre i en altres tot el contrari.

Odiu que la gent em miri i es rigi quan paso per davant seu

La guarderia

Aquest projecte tractava de fer un omenatje a la guarderia que a estat desde fa molts anys a Granollers hi ha alguns de nosaltres han anat a questa mateixa guarderia. L'omenatje tractava de fer una celebració on i contrivuirien els nens petits. L'historia de la guarderia donara un altre pas la derruiran i formaran una altre guarderia millor equipada. Per aixó es el motiu de la nostre col·lavoració.

Paguina WEB

http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

Es una paguina que m'agrada molt peruqe contes molta informació i també perque et dona l'opurtunitat de contribuir amb la informació. L'estètica de la paguina no es gaire bona ja uqe esta feta per taules i no saps ben be per on mirar pero una vegada entres i navegues una mica es molt facíl d'utilitzar i molt practica.
Per això m'agrada.


http://www.martina-k.com/

Aquesta paguina no la trobu gents atractiva ja uqe al ser de bolssus i botes tindria que tindre un estil mes inpactant cosa que no el te. el fons es blanc, els colors de les lletres son vermells que això si que m'atrau l'atenció pero despres mouret per aquesta paguina es tan sensill que abureix.

John Cage

La exposició que vam anar a veure el 3/12/09 al MACBA va ser la de John Cage. Titulada
l'anarquia del cilenci de John Cage i l'art experimental. Ens van explicar que la seba obra no va ser molt reconeguda. John Cage va fer una composició tan radical de la música, que va canviar el curs de la música moderna. Ens van fer una trajectòria de John Cage desde les sebes primeres composicións, va ampliar els paràmetres de la música de percussió incorporant els instruments menys convencionals, passant pel seu «piano preparat» ens van anar enseñant tota la trejectoria fins arribar a la del silenci, ens van esplicar el atzar i despres la inderterminació. Ens van mostrar la sala de repercussions radicals. Ens van mostrar els artistes que van seguir aquest moviment com Marcel Duchamp i Robert Rauschenberg. Ens va explicar lo del programa de frikis on va anar John Cage.
Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York. La seva obra revelen un «Cage conceptual» i s’exposaran en relació directa amb obres clau de contemporanis seus que van compartir els seus compromisos amb el que era nou, no subjectiu i canviant, i van abraçar la tecnologia que redefiniria tota l’experiència perceptiva
Al final de la exposició ens van fer ocntribuir a fer sons amb una serie d'instruments cuotidiants i amb una maquina uqe repetia els sons sanaban barrejant tots els sons que feiem amb aquest instruments.